En diverses ocasions ja hem explicat que el dolor crònic genera percepcions desagradables de forma continuada en les persones que el pateixen. Aquestes poden arribar a afectar emocionalment de forma molt negativa, e interferint en les activitats normals del dia a dia. Una de les principals tasques a la Clínica del Dolor és disminuir el màxim possible aquests tipus de percepcions doloroses, amb l’objectiu que els nostres pacients puguin afrontar sense impediments el seu dia a dia habitual amb la millor qualitat de vida possible.

Davant tot això cal destacar que el tractament dels malalts amb dolor crònic ha evolucionat molt al llarg del temps. Només cal veure que fins a la 2a meitat del segle XX els malalts crònics eren sovint desnonats i considerats, la majoria, malalts mentals, recluits i apartats de la societat. A partir de la 2a Guerra Mundial, amb la necessitat d’integrar els veterans de guerra comencen a formar-se unitats específiques multidisciplinàries pel tractament del dolor crònic als hospitals per poder tractar aquest tipus de pacient. Avui en dia els malalts amb dolor crònic es beneficien dels avenços espectaculars que s’han produït en medicina en les darreres dècades.

Avenços farmacològics

Gràcies a la investigació farmacològica actualment disposem de medicaments i formes d’administració noves que ens permeten guanyar en eficàcia i en seguretat amb menys efectes secundaris i amb augment de comoditat per als pacients. Formulacions Retard amb les que reduïm les dosis diàries, pegats transfèrmics que ens permeten oblidar-nos del medicament durant 3 o 4 dies o fàrmacs ultraràpids d’administració nasal o a mucosa bucal amb els que obtenim efectes analgèsics quasi immediats en casos de dolors paroxístics molt severs. Tots aquests medicaments necessiten un control de prescripció i d’efectivitat periòdic estricte per part dels metges especialistes en dolor conjuntament amb els metges de capçalera.

Avenços tecnològics

En aquests moments tenim a l’abast una varietat de tècniques que permeten arribar amb precisió fins als teixits on es generen les percepcions del dolor. Es tracta de tècniques intervencionistes guiades per imatges amb aparells sofisticats d’ecografia o de fluoroscòpia (raigs X) amb les que s’aconsegueix, de forma molt poc invasiva i molt còmode pel pacient arribar amb cànules o agulles exactament en el lloc on realitzar el tractament. Aquest consisteix des d’infiltracions analgèsiques o antiinflamatòries amb corticoides o anestèsics locals, passant per tractaments moduladors del dolor amb radiofreqüència, fins tractaments regeneratius amb factors de creixement o cèl·lules mare.

En altres casos més complexes de dolor crònic són necessaris les tècniques de neuroestimulació espinal o perifèrica. Consisteixen en la utilització d’elèctrodes implantats molt a prop de la medul·la espinal o dels nervis perifèrics mitjançant petites intervencions quirúrgiques. Aquests elèctrodes es connecten a uns generadors (similars als dels marcapassos) implantats subcutàniament en els pacients, que emeten uns impulsos elèctrics per modular i disminuir la sensació de dolor. Avui en dia es fins i tot possible gràcies a la tecnologia wireless evitar la implantació del generador al cos del pacient de tal manera que els elèctrodes es poden controlar a través dels nostres smartphones o tauletes.

Es amb tot plegat que a la clínica de dolor s’aconsegueix que les persones que pateixen dolor crònic puguin millorar la seva condició de vida.

*Imatge: Infiltracio articulació Sacroiliaca amb Raigs X