Hi ha diversos tipus de dolor, segons diversos paràmetres com la durada, la patologia, la seva localització, el seu curs, la intensitat, etc. que des de Clínica del Dolor de Tarragona us volem detallar i explicar en aquest article.

Com ja us hem fet saber en altres articles, sentir dolor és “una experiència sensitiva i emocional desagradable” tal com defineix l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor, però a la vegada és un senyal del nostre cos per alertar-nos que alguna cosa no va bé i que ens permet actuar davant cada patologia.

Segons la durada del dolor ens podem trobar:

• Dolor Agut: Limitat en el temps, amb poca afectació psicològica. És el cas per exemple del dolor que ocasiona el dolor neuropàtic o el dolor musculoesquelètic amb relació a fractures patològiques.

• Dolor Crònic: Il·limitat en el temps i el que més tractem a Clínica del Dolor de Tarragona. Aquest per la seva llarga i persistent durada sí s’acompanya i inclou d’afectació psicològica. És el dolor també de pacients amb càncer a causa del tractament.

Segons la patogènia, el tipus de dolor pot ser:

• Dolor Neuropàtic: aquell produït per l’estímul directe del sistema nerviós central o per lesió de vies nervioses perifèriques. Aquest dolor es descriu com a punxant, cremant i acompanyat de parestèsies i distàsies, hiperalgèsia, hiperestesia i alodina. És el cas de la compressió medul·lar, la plexopatia braquial o lumbo-sacra post-irradiació o la neuropatia perifèrica post-quimioteràpia i/o post-radioteràpia, entre altres.

• Dolor Nociceptiu: aquest tipus de dolor és el més freqüent i es divideix en somàtic i visceral que es detallen en el proper grup.

• Dolor Psicogen: aquell en què intervé l’ambient psico-social que envolta al pacient que el pateix. En aquest cas és habitual que sigui necessari augmentar constantment les dosis d’analgèsics amb escassa eficàcia.

Segons la localització, podem considerar els següents tipus de dolor:

• Dolor Somàtic: aquell tipus de dolor que es produeix per l’excitació anormal de nociceptors somàtics superficials o profunds (pell, musculoesquelètic, vasos…). Aquest és un dolor localitzat, punxant i que irradia seguint trajectes nerviosos. El més freqüent dels dolors somàtics és el dolor ossi produït per metàstasis òssies. En aquest cas el tractament ha d’incloure un antiinflamatori no esteroide.

• Dolor visceral: aquell tipus de dolor que es produeix per l’excitació anormal de nociceptors viscerals. A més és un dolor que es localitza malament, és continuat i profund. D’altra banda pot irradiar a zones allunyades respecte al lloc on s’havia originat. Habitualment s’acompanya de símptomes neurovegetatius. És el cas per exemple el dolor visceral de tipus còlic, les metàstasis hepàtiques i el càncer pancreàtic. Aquest tractament respon correctament al tractament amb opioides.

Segons el curs, els tipus de dolor poden ser:

• Dolor Continuat: és persistent al llarg del dia i no desapareix

• Dolor Irruptiu: Augment transitori en la durada del dolor en pacients ben controlats a amb dolor de fons estable. Quan es produeix per algun moviment o alguna acció voluntària del pacient en parlem de dolor incidental com a subtipus de dolor irruptiu.

Segons la intensitat el tipus de dolor pot ser:

• Dolor lleu: ens permet realitzar activitats habituals
• Dolor moderat: interfereix en les activitats habituals i requereix tractament amb opioides menors.
• Dolor sever: interfereix seriosament i també amb el descans, motiu pel qual requereix opioides majors.

Segons els factors pronòstics de control del dolor podem parlar d’un dolor difícil o complex quan no respon a l’estratègia analgèsica habitual.

Segons la farmacologia podem dir que:

• El dolor respon bé als opiacis com el cas dels dolors viscerals i els simptomàtics
• El dolor és parcialment sensible als opiacis, com el dolor ossi i el dolor per compressió de nervis perifèrics.
• El dolor és poc sensible als opiacis, com el dolor per espasmes de la musculatura estriada i el dolor per infiltració-destrucció de nervis perifèrics (respon a antidepressius o anticonvulsionants)

Font: Oncología (Barc.) vol.28 no.3  mar. 2005