Sergi Boada, especialista de Clínica del Dolor de Tarragona, ha participat al XVI Congreso de la Sociedad Española del Dolor (SED) que ha tingut lloc del 29 de maig a l’1 de juny al Palau de Congressos de Zaragoza.

Diversos experts en dolor s’hi han donat cita en aquest XVI Congreso de la Sociedad Española del Dolor (SED) abordant les noves tecnologies i els tractaments del futur per al control d’aquesta condició, amb la mirada posada en les terapies que arribaran als pacients de els propers 10 anys.

El Dr. Carlos Suso Ribera, professor ajudant doctor del Laboratori de Psicologia i Tecnologia (LabPsiTec) de la Universitat Jaume I de Castelló, ha intervingut en el congrés per a donar a conèixer l’app ‘Monitor del Dolor’ que el seu equip ha desenvolupat en col·laboració amb la Unitat del Dolor de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.

Aquest instrument es basa en una tecnologia que permet monitorar als pacients diàriament i durant el temps que transcorre entre consultes amb el metge. Amb la informació que recull l’aplicació, i en funció dels algoritmes que defineix l’equip mèdic, s’ha dissenyat un sistema d’alertes per a la unitat del dolor de manera que puguin realitzar ajustos en el tractament.

El contingut de l’aplicació ha estat validat i publicat en la revista Clinical Journal of Pain. Un estudi clínic està analitzant la seva utilitat i seguretat.

El Dr. Suso afirma que és crucial treballar perquè el que s’ha aconseguit en termes d’augment de la supervivència en diverses malalties es tradueixi també en millor qualitat de vida: “Com a societat i com a professionals de la salut hem de lluitar perquè aquestes persones no només visquin més, sinó també millor”.

A la seva manera de veure, és encoratjador veure l’auge del treball entre experts de diferents disciplines per a proporcionar un tractament integral del dolor. “És cert que algunes eines tecnològiques, com per exemple la realitat virtual, que s’ha utilitzat per a facilitar la distracció en procediments mèdics dolorosos, o les aplicacions per a mòbils, que permeten la telemonitorizació i fins i tot la comunicació d’informació amb el pacient, estan poc integrades en el maneig habitual del dolor oncològic. Probablement veurem importants avanços en aquesta direcció en els pròxims anys”, vaticina.

Avaluació del dolor per músculs facials

El XVI Congreso de la Sociedad Española del Dolor (SED) també ha comptat amb el Dr. Enrique Bárez, responsable de la Unitat del Dolor de l’Organització Sanitària d’Àlaba (Osakidetza), qui indica que en l’últim any s’ha estat tractant de posar en pràctica una tècnica per a mesurar el dolor de forma objectiva a partir del registre de moviment dels músculs facials, que es processen a l’ordinador. La concordança entre aquest mètode i el relat dels propis pacients és del 81%, assenyala.

L’expert considera respecte l‘ús de big data o informació massiva que: “Estem participant plenament en la generació de dades cada dia, quan treballem online, consultem un viatge, busquem ofertes… i també en l’àmbit de la salut, amb la prescripció i dispensació de medicaments, la gestió de fluxos de pacients i la telemonitorizació”.

En matèria de dolor, el Dr. Bárez recomana superar la creença que només amb l’assistència sanitària s’aconsegueixen resultats satisfactoris. Al seu entendre, l’educació sanitària, l’autogestió de la malaltia i l’adequació d’expectatives i experiències són complements imprescindibles de l’acte sanitari en sí. A més, ara es compta amb l’avantatge que és possible recolzar-se en el que les noves tecnologies ofereixen per a obtenir millors resultats.

La Medicina Regenerativa segons el Dr.Boada

El Dr. Sergi Boada Pie, coordinador de la Unitat de Dolor de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i especialista a Clínica del Dolor de Tarragona, va parlar sobre com la medicina regenerativa ofereix tècniques sens dubte eficaces a les quals a més augura un protagonisme creixent. No obstant això, adverteix que “avui dia necessitem encara molta recerca i experiència clínica per a definir exactament com i quan utilitzar-les”. Per aquest motiu, destaca que les societats científiques, amb la Societat Espanyola del Dolor al capdavant, han de canalitzar esforços per a regular el seu ús en dolor crònic, a més d’acreditar i proporcionar formació als professionals.

“D’altra banda, la disponibilitat d’aquestes tècniques en el sistema sanitari públic no només proporcionaria un benefici addicional als nostres pacients actuals, sinó que, potenciant la recerca, ajudaria a obtenir dades crucials per a desenvolupar estàndards d’ús, guies clíniques i protocols d’aplicació que beneficiarien sense dubte als nostres pacients futurs”, raona.

El Dr. Boada ha explicat, en el marc de la seva intervenció en aquest congrés, que les tècniques de medicina regenerativa tals com la utilització de plasma ric en plaquetes o de cèl·lules mare mesenquimals sorgeixen perquè “molts dels tractaments actuals no ofereixen sempre els resultats clínics esperats”.

L’especialista de Clínica del Dolor de Tarragona també va plantejar com a exemple les cirurgies complexes per al tractament del dolor lumbar crònic o la situació de les cirurgies de recanvi articular, “que en molts casos no garanteixen el control dels símptomes i suposen una sobrecàrrega econòmica per al sistema sanitari públic”.

Tal com recorda Boada, la població és cada vegada més longeva i es mostra més activa a edats avançades.

A la seva manera de veure, és clar que la medicina regenerativa és una finestra oberta al futur i plena de possibilitats, i té atractiu tant per a professionals com per a pacients. “En aquest moment és la nostra responsabilitat, com a metges i com a societat científica, proporcionar informació rigorosa i aplicar aquest tipus de tècniques amb indicacions precises i en el moment adequat de l’evolució de la malaltia per a proporcionar el màxim benefici als nostres pacients“, declara.

A la innovació per la ciència bàsica

Tots aquests avanços i el desenvolupament d’abordatges nous és producte de la recerca bàsica. Així, la innovació en nous medicaments requerirà l’impuls que poden donar-li els treballs que identifiquin noves dianes terapèutiques per a dissenyar els medicaments del futur, raona la Dra. María Isabel Martín, vocal del Comitè Científic del congrés.

“A vegades no és una nova molècula, però sí una manera diferent d’entendre els problemes el que ajuda a tractar millor els problemes del pacient amb dolor”, apunta la Dra. Martín.