Quan el ‘colze del tennista’ no ho pateixen només els tennistes

 

Es coneix com a ‘colze del tennista’ a l’epicondilitis. Es tracta d’una malaltia degenerativa dels tendons extensors radial del colze provocada per l’excés d’ús de la musculatura extensora de l’avantbraç i que freqüentment pateixen els tennistes a causa de la seva activitat, tot i que no són els únics.

Aquest dolor es produeix a la part lateral del colze anomenat epicondil, i que es manifesta durant els moviments d’extensió del canell o colze, concretament a l’articulació que està entre el radi i l’húmer. La molèstia apareix pels moviments repetitius i continuats sobre els tendons dels músculs extensors, el radial extern i cubital. Amb la repetició d’aquests moviments aquests músculs pateixen petits deterioraments i per això apareix el dolor. A més, s’ha d’anar amb compte perquè aquest dolor es pot cronificar.

Les persones que pateixen aquesta patologia són per aquest motiu les que realitzen activitats que impliquen l’acció d’agafar o girar el canell amb esforços angulars importants. És el cas per exemple dels polítics o grans empresaris que van donant la mà contínuament, o fins i tot motoristes pel gest que realitzen per donar velocitat al seu vehicle. En el cas dels tennistes, amb què col·loquialment es coneix la patologia, ho desenvolupen per la tensió que fan per agafar la raqueta, i també per la realització del revés de l’espatlla i el colze avançats, en lloc de mantenir les articulacions en paral·lel. Per aquest motiu també el pateixen altres persones i esportistes que practiquen altres jocs amb raqueta o similars.

Totes les persones que pateixen aquest dolor no poden agafar objectes ni pesats ni lleugers a causa de la molèstia que els hi genera. També veuen alterat el seu descans nocturn a causa del dolor, i per no trobar la posició adequada. Amb tot plegat, la força de tensió disminueix accentuadament.

Aquesta patologia, es pot tractar amb infiltracions ecoguiades de PRP en diferents sessions i amb una sèrie d’exercicis recomanats pels mateixos doctors. Si es va seguint, es nota una millora positiva i el pacient pot tornar a utilitzar el braç afectat per realitzar les seves activitats.