El dolor és una experiència sensorial desagradable que comporta alhora una càrrega emocional negativa pels pacients, és a dir, a la percepció de l’estímul de dolor l’acompanya tota una vivència del dolor que pot ser encara més perjudicial que el mateix dolor.

Dolor crònic

El dolor agut té una funció protectora per a l’organisme en avisar-nos de què quelcom anormal està passant al nostre cos. El dolor crònic, en canvi, es converteix en una malaltia en si mateixa que afecta el 20% de la població i provoca un deteriorament important de la qualitat de vida dels pacients, físicament i anímicament, en el seu dia a dia i la seva activitat. Per aquest motiu, sovint s’estableixen de forma paral·lela quadres de depressió i ansietat. D’aquesta manera, un diagnòstic precoç i el tractament adequat dels malalts amb dolor crònic ha de ser considerat una prioritat en el terreny de la salut.

Per què sentim dolor?

Això es deu a la funció del sistema nerviós. Els neuroreceptors repartits per diferents òrgans i vísceres permeten captar el dolor perifèricament i les fibres nervioses el transmeten fins a la medul·la espinal on l’estímul dolorós viatja fins al tàlem cerebral primer i al còrtex cerebral després, on el dolor es fa “conscient” i li afegim càrrega interpretativa i emocional.

La forma en què l’organisme fa que sentim dolor es força complex i contínuament la medicina està actualitzant aquestes bases fisiològiques amb la incorporació dels estudis de neurociència bàsica, genètica i imatge. Avui en dia gràcies a tècniques d’imatge funcionals podem arribar a localitzar el dolor en l’àmbit cerebral.

Evolució de la medicina del dolor

I és que de fet, l’evolució de la medicina, els estudis i els tractaments ha estat important i constant, com també la concepció de les malalties en si. Per exemple, fins a la 2a meitat del segle XX els malalts crònics eren sovint desnonats i molt d’ells considerats com malalts mentals. És a partir de la 2a guerra mundial i amb la necessitat de reintegrar als veterans de guerra a la societat, molts d’ells amb síndromes de dolor crònic, que comencen a formar-se unitats específiques multidisciplinàries als hospitals per poder-los tractar. Un dels precursors és el metge americà Dr. John Bonica, considerat com un dels pares de l’estudi i tractament del dolor crònic.

Els conjurs, la màgia, les oracions i l’ús de l’opi o altres plantes calmants o al·lucinògenes han servit durant segles per tractar el dolor des de l’antiguitat. A principis del segle XIX s’aconsegueix aïllar la morfina de l’opi cru i més tard la codeïna i l’aspirina. El descobriment de l’anestèsia general i de la cirurgia asèptica va possibilitar al segle XIX realitzar algunes intervencions neuroquirúrgiques pel tractament del dolor. Tot i així, no és fins a partir del segle XX quan es realitzen els avenços més significatius en aquest camp.

Medicaments i tractaments més segurs

L’avanç de la farmacologia ha donat lloc a medicaments que han guanyat en seguretat per als pacients. També són importants en aquest segle els avenços en el terreny de la neurocirurgia i el perfeccionament de les tècniques d’injecció d’anestèsics i antiinflamatoris al voltant de nervis i teixits que generen dolor. És aleshores també quan es comença a tenir una idea multidisciplinària del tractament del dolor crònic i s’apliquen tècniques coadjuvants com la hipnosi terapèutica, la psicologia conductual i també la fisioteràpia.

Tècniques avançades

Avui en dia, comptem no tan sols amb fàrmacs d’última generació, sinó també amb una sèrie de tècniques d’infiltració nerviosa guiades amb tècniques d’imatge com els raigs X o l’ecografia que ens permeten arribar amb precisió allí on es genera el dolor.

També tècniques aplicades als nervis implicats o elèctrodes propers a la medul·la i en nervis perifèrics, per modular o inhibir la sensació de dolor que generen. Aquests elèctrodes avui en dia fins i tot els podem controlar des del nostre ‘smartphone’. Darrerament estem avançant també en el camp de la medicina regenerativa per poder avançar-nos a la degeneració de teixits i prevenir els quadres de dolor que se’n deriven.

Per tant, aquest camp és sense dubte, una contínua evolució per al qual és fonamental estar constantment actualitzat.