La majoria d’afeccions que es presenten amb dolor a la cara són autolimitants i es resolen sense seqüeles. De vegades, com en el cas de la neuràlgia del trigemin el dolor genera una discapacitat per la seva localització, donant lloc a un dolor crònic que acostuma a acompanyar-se de depressió i aïllament.

Altres causes freqüents de dolor orofacial són les patologies de l’articulació temporomandibular (ATM) i la Neuralgia postherpetica que afecta la zona de la cara, sobre tot el Herpes Zoster Oftalmic. Hi ha dolors facials sense causa aparent com la Neuralgia facial atípica o idiopática.

– Trastorns temporomandibulars articulars i musculars (TMJDs): Dolor a l’articulació que s’irradia a la mandíbula, l’oïda, el coll i cap als pilars amígdales. Sovint s’acompanya de cefalea. L’estrès sol ser un factor precipitant o agreujant d’aquest trastorn. La maloclusió dental també pot influir a l’evolució.

L’artritis o artrosis de l’articulació pot produir un soroll en obrir i tancar la boca. Si no es tracta el dolor, pot anar en augment fins a limitar l’apertura bucal.

– Neuràlgia del Trigemin (NT): El nervi trigemin és el cinquè dels anomenats parells cranials. La seva funció és transmetre la sensibilitat de la cara i de la part anterior del cap. La neuràlgia del Trigemin és un dels dolors més intensos que existeixen. Es manifesta generalment amb crisi de dolor punxant o elèctric, de segons de durada en una meitat de la cara. Aquestes crisis poden repetir-se diverses vegades al dia i solen tenir un desencadenant o factor “trigger” com tocar-se la cara o el raspallat de les dents.

– Herpes Zostes Oftalmic: neuràlgia post-herpètica (PHN): Causada per una infecció per herpes zòster. És més freqüent en persones immunodeprimides o amb malalties cròniques i per damunt del 60 anys. El área afectada correspon a la zona innervada per la rama oftàlmica del nervi trigemin a la zona periocular i cornea. Es caracteritza per un dolor urent constant que augmenta amb el contacte lleuger superficial, el moviment o els canvis de temperatura.

Dolor Facial Atípic o Neuràlgia Facial idiopàtica: Conjunt de síndromes de dolor facial que no són classificables com neuràlgia del trigemin. Es caracteritzen per dolor continu d’intensitat variable i no desencadenats per mecanismes triggers. La gran majoria són dones i el dolor s’acompanya de cefalea. La tensió psíquica és el factor desencadenant o agreujant i s’associa a depressió i trastorns de la son. Alguns pacients tenen antecedents de traumatismes o infeccions orofacials.

-Medicaments: Els fàrmacs antiinflamatoris no esteroides (AINE) i els antidepressius tricíclics s’utilitzen per alleujar el dolor de la DTM. Per NT, el dolor es pot controlar amb la carbamazepina, baclofè, gabapentina i topiramat. Els antidepressius i anticonvulsius s’usen per tractar la NPH, i agents tòpics mostren diversos graus d’èxit (capsaïcina, lidocaïna i mentol).

-El bloqueig del gangli esfenopalatí: Amb aquest procediment, un gel anestèsic s’instal·la a la fossa nasal. Després de la mucosa està adormida, un petit catèter s’insereix a través del nas fins a arribar als nervis sota del cervell en la part posterior de la gola. El metge injecta un anestèsic d’acció prolongada prop dels nervis.

-Radiofrequencia del Gangli del Trigemin (gangli de gasser): És una tècnica percutània mitjançant la qual se situa una agulla a prop del gangli gasser a través del forat oval de la base crani. Es realitza amb sedació i amb guiat de l’agulla mitjançant Raigs X. Una vegada situada es procedeix a la denervacio del gangli de gasser mitjançant radiofreqüència.