Quins són els dolors crònics més freqüents?

Els dolors crònics més freqüents són els de tipus nociceptiu musculoesquelètic que suposen el 70% de les consultes. Entre ells, els més freqüents són els dolors lumbars crònics. Un 80% de la població pateix en algun moment de la vida un episodi de dolor lumbar i, d’aquests, el 10% es cronifica.

Encara que, afortunadament, són menys freqüents, en un 10-20% estan els dolors neuropàtics com la neuràlgia del trigemin i altres cefalees, les neuràlgies occipitals, les radiculàlgies cròniques com les produïdes per l’estenosi de canal lumbar, les neuropaties postherpetiques o postquirúrgiques, o la síndrome de dolor regional complex. Aquestes patologies sovint poden trigar a diagnosticar-se, dificultant posteriorment resultats positius del tractament.

Finalment, aproximadament el 8% dels dolors crònics són per causa oncològica. Afortunadament, cada vegada s’avança en les taxes de supervivència d’aquests malalts. Tanmateix, és molt important controlar-ne el dolor crònic que poden patir aquests, ja sigui per la pròpia malaltia o derivat de les intervencions quirúrgiques als que són sotmesos.

Hàbits poc saludables, la causa

Quan parlem de dolor osteomuscular donem molta importància als hàbits saludables. El tabac, la mala alimentació, l’excés de pes, el sedentarisme i la manca d’exercici físic són factors negatius molt importants en el desenvolupament i cronificació de determinades patologies, sobretot degeneratives, que a la llarga provocaran els quadres de dolor crònic.

Tot i així, els bons hàbits laborals en gent que treballa en feines que requereixen esforç físic també poden ser determinants en l’evolució dels quadres de dolor crònic. S’inverteix molt temps a identificar aquests tipus d’hàbits nocius per poder revertir-los.

Un altre factor molt important es que cada vegada es viu més anys i de forma més activa. Aquest augment de la longevitat augmenta també els quadres de dolor crònic derivats de la degeneració de teixits en persones d’edat avançada. Cada vegada és més freqüent la voluntat de realitzar activitats per part de molta gent gran que veuen que el seu cos respon amb percepció de dolor crònic que els impedeix mantenir-se actius. Ajudar a que ho puguin ser, és un repte.

 

El dolor crònic es tracta, no es cura

Cal tenir clar que el dolor crònic en la majoria dels casos no es cura. Com els malalts diabètics o els malalts hipertensos es requereix un tractament i control de per vida. L’objectiu davant aquesta diagnosi és que el pacient no vegi afectades ni interferides les seves activitats diàries habituals i les seves relacions personals i familiars per culpa del dolor. Tractaments d’última generació permeten en la major part dels pacients alleugerir bona part del dolor i reintegrar-los a una vida personal i laboral normal. A la vegada és indispensable adoptar hàbits saludables com una bona alimentació i l’exercici físic periòdic, ja que aquest està demostrat científicament que és sense cap dubte un dels millors tractaments contra el dolor crònic.

 

Riscos de l’automedicació 

L’automedicació és un error i no és recomanable en cap cas i molt menys en dolors crònics, ja que automedicar-se amb fàrmacs analgèsics opiods o no opiods és molt perillós. Són molts els casos, sobretot als Estats Units, de mort per consum d’aquests fàrmacs obtinguts per internet sense prescripció mèdica. És fonamental la supervisió i control periòdics per part d’especialistes.

Open

Contacta amb nosaltres

Close